Llegir és un plaer i sovint un luxe, perque requereix d'una certa dosi de temps i tranquil.litat i d'una mínima concentració. Tres coses que rarament es presenten juntes.
Aquest estiu, però, a un camping prop de Berna, durant les hores de més calor de la tarda, quan ni les llagostes gosen surtir dels seus amagatalls, vaig liquidar en pocs dies "Sunset Park", de Paul Auster. L'anterior novel.la d'Auster que havia llegit -Invisible- m'havia decebut, però no puc dir que no m'agradés. Em va semblar complexa i traidora. "Sunset Park" en canvi m'ha encantat, i no m'ha decebut gens. Us la sintetitzaria dient que és una història sobre el determinisme, la força del destí i la impossibilitat de lluitar contra ell. El protagonista és un d'aquells personatges condemnats al que no pots evitar agafar simpatia (com acostuma a passar amb els perdedors) i per això, mentres avances en la lectura, comences a destijar secretament que se'n surti, que tot li vagi bé.
No us explicaré com acaba per no aixafar la fí de la història. Però amb el que he explicat aquí, crec que us podeu fer una idea de com es desenvolupa tot.
Una gran novel.la, no us la perdeu.
