La Mercè

Per molts anys, experències i coneixements que una acumuli, el cert és que sempre hi ha coses que encara no has aprés. Avui, festivitat de la Mercè a la ciutat de Barcelona, he descobert per què gairebé sempre que celebrem el dia de la nostra patrona, plou. Són les llàgrimes de Sta. Eulàlia!

Santa Eulàlia, co-patrona actual de la ciutat, va ser destituida del títol oficial que ostentava fins aproximadament l'any 1688 i substituida per la verge de la Mercè, en agraïment per la seva protecció contra una fatídica plaga de llagosta. O alguna cosa així.

Des d'aleshores, cada 24 de setembre St. Eulàlia plora per la pena veure's oblidada i ignorada -i per despit, segur- i ens passa les festes per aigua, com ha passat avui.

Ara que són 2/4 de 9 del vespre i l'ambient a la veina fàbrica de cervessa s'està animant, seria el moment de baixar-hi. Però no ho farem, perque avui el Barça juga a casa amb l'Atletic, i al Camp Nou hi falta gent.
Força Barça!

Paul Auster

Llegir és un plaer i sovint un luxe, perque requereix d'una certa dosi de temps i tranquil.litat i d'una mínima concentració. Tres coses que rarament es presenten juntes.
Aquest estiu, però, a un camping prop de Berna, durant les hores de més calor de la tarda, quan ni les llagostes gosen surtir dels seus amagatalls, vaig liquidar en pocs dies "Sunset Park", de Paul Auster. L'anterior novel.la d'Auster que havia llegit -Invisible- m'havia decebut, però no puc dir que no m'agradés. Em va semblar complexa i traidora. "Sunset Park" en canvi m'ha encantat, i no m'ha decebut gens. Us la sintetitzaria dient que és una història sobre el determinisme, la força del destí i la impossibilitat de lluitar contra ell. El protagonista és un d'aquells personatges condemnats al que no pots evitar agafar simpatia (com acostuma a passar amb els perdedors) i per això, mentres avances en la lectura, comences a destijar secretament que se'n surti, que tot li vagi bé.
No us explicaré com acaba per no aixafar la fí de la història. Però amb el que he explicat aquí, crec que us podeu fer una idea de com es desenvolupa tot.
Una gran novel.la, no us la perdeu.

Tinc ulleres noves

Versió comando...


Des d'abans de l'estiu que tinc unes ulleres noves que m'agraden molt. Són d'una marca italiana que es diu Try, i són la muerrrrrte de qualsevol fashion victim. No és que jo ho sigui, però si que m'agrada combinar una mica la roba amb els complements i per aquesta finalitat, les Try són ideals.

Es tracta d'un sistema de vidres "a l'aire" (hi ha moltes variants i formes per triar) que es complementa amb una àmplia gamma de varilles de diferents colors i dissenys. Simplement desmuntes les varilles laterals i el pont del nas, i les canvies per unes d'un altre color.


Mutació cap a vermelles

 A dia d'avui, les tinc en blanc, vermell, fuchsia degradat, blau marí, negres/plata, i l'adquisició més recent: les de camuflatge.

Detall

Composició estil "Escuela de Sirenas"

Adjunto fotos!





El Retorn-II

Estimat blog,
perdona per haver-te tingut abandonat tant de temps. Ja saps com és la vida, que et porta d'un cantó a l'altre com una fulla tardorenca moguda pel vent... (véase: "Aquellas pequeñas cosas", de Joan Manel Serrat, cançó preciosa i nostàlgica com poques).

Avui he decidit ressucitar-te i prometo dedicar-te una mica de temps.
Ens anem veient...