Per molts anys, experències i coneixements que una acumuli, el cert és que sempre hi ha coses que encara no has aprés. Avui, festivitat de la Mercè a la ciutat de Barcelona, he descobert per què gairebé sempre que celebrem el dia de la nostra patrona, plou. Són les llàgrimes de Sta. Eulàlia!
Santa Eulàlia, co-patrona actual de la ciutat, va ser destituida del títol oficial que ostentava fins aproximadament l'any 1688 i substituida per la verge de la Mercè, en agraïment per la seva protecció contra una fatídica plaga de llagosta. O alguna cosa així.
Des d'aleshores, cada 24 de setembre St. Eulàlia plora per la pena veure's oblidada i ignorada -i per despit, segur- i ens passa les festes per aigua, com ha passat avui.
Ara que són 2/4 de 9 del vespre i l'ambient a la veina fàbrica de cervessa s'està animant, seria el moment de baixar-hi. Però no ho farem, perque avui el Barça juga a casa amb l'Atletic, i al Camp Nou hi falta gent.
Força Barça!
