Aigua!

Avui ha caigut un bon xàfec a Barcelona. És trist que aquest fet metereològic mereixi una entrada de blog, però donada la sequera terrible que patim, he considerat rellevant anotar-ho. De moment sembla que ens salvem dels talls al subministrament, al menys, diuen, fins l'Otubre. Tant de bó no faci falta. Ara mateix, a les 19'59, el cel està increíble. El sol està baixant i la seva llum és daurada i càlida. Però cap a les 5 i poc ha caigut pedra i tot. Picava amb força contra els vidres de la oficina on treballo i ens ha fet aixecar per anar a mirar què provocava aquell rebombori.
De seguir aixi, acabarem com la gent de molts paisos pobres: celebrant com a festes assenyalades les coses que haurien de ser normals i naturals.

El meu LCA

Diuen en castellà que "tanto va el cántaro a la fuente, que al final se rompe". Ja he perdut el compte de les vegades que m'he caigut esquiant desde que caig començar a practicar aquest esport fa aproximadament 16 anyets de res, sense cap consequència tret d'una bona colecció de blaus. Però al final m'he fet mal, i el 28 d'Abril m'operen de trencament de lligament creuat anterior i alguna cosa de menisc. Per sort es tracta del genoll esquerre, que ja llueix una bona col.lecció de cicatrius, així que no vindrà d'unes poques més. Siguem positius!
Més endevant, si tinc ànims, penjaré una foto del resultat final, que imagino serà ben lleig.